Per Salvador Ulldemolins.
El Muguet, també nomenat Lliri de les valls o Lliri de maig (Convallaria majalis) el seu nom llatí ens vol dir clarament que es troba a les valls el mes de maig. És una Liliàcia amb rizoma d’on surten quatre o cinc brots verds o violetes que embolcallen la base de les fulles que en solen ser dues o tres, oposades, verdes i formant una beina, la tija surt al centre de la beina que acaben formant les fulles i en el seu extrem surten les flors formant un raïm terminal en nombre de 4 fins a 10, tenen un peduncle llarg que fa que pengin com campanetes, són globoses, blanques i molt aromàtiques. És una planta que viu als racons ombrívols dels roquissars i als boscos humits de l’estatge montà i subalpí. (entre els 1000 i els 2000 m). Si bé és una planta cardiotònica cal tenir en compte que és altament perillosa pel seu alt contingut en conval.latoxina i per tant el seu ús terapèutic està exclusivament reservat als facultatius. L’essència és molt preuada i s’obté per enflorat amb greix.
Pietro Andrea Mattioli (1501-1577) metge i naturalista especialitzat en botànica ja fa referència al Muguet, doncs Dioscòrides no ho havia fet, i ens diu això de les seves propietats: «Els alemanys fan servir el lilium convallium per reforçar el cor, el cervell i tots els membres espirituals; i l’administren contra les palpitacions, el vertigen i l’apoplexia, per tot això en temps de verema acostumen a tirar unes flors al vi novell o posen a macerar flors en vi ranci durant quaranta dies i després ho destil·len i ho barregen amb aigua d’espígol per a conservar tan preuat remei».
Salvador Ulldemolins
L’1 de maig, el lliri de les Vall s’ofereix tradicionalment com un desitg de sort, perquè floreix al voltant d’aquesta data. Aquesta tradició està molt present, entre d’altres, a França, Suïssa, Bèlgica i Andorra.
Lys Garrabou
