El diumenge passat a la Llibreria El Refugi, va haver-hi un debat interessant on es va tocar el tema dels joves que volen retornar al territori després d’haver estudiat una carrera i que es troben en un atzucac per poder-se dedicar al que han estudiat, es queden a Lleida o Barcelona o es dediquen a una altra professió aquí al territori, com per exemple revifar explotacions ramaderes abandonades, molt sovint propietat de la família o a altres ocupacions derivades d’un corrent determinat en què prima una idea de com volen desenvolupar la seva pròpia vida.
En aquest sentit, demanem als Ajuntaments, Consell Comarcal i Diputació defensar el model de desenvolupament pel territori, abandonar el tot turisme per donar un suport permanent a aquelles persones que es volen dedicar a revalorar el nostre entorn.
Evidentment, això depèn de fer un inventari del qual tenim i saber cap on anem.
La facilitat, la deixadesa i la creença de què el propi no serveix de res sovint ha marcat el destí de moltes famílies que els a portat a ingressar el teixit urbà.
Això no és la resposta correcta, l’organització de les comarques ha de tenir una altra visió de futur basada en la sostenibilitat i la producció local, és amb això que avançarem cap a un altre futur desitjable per a tots i per a totes.
Yann Marais
