Un projecte amb possibilitats que fuig de l’assistencialisme es troba en un atzucac per culpa dels seus inspiradors. La política de confrontació dels uns i d’assalt a Convergència dels es tradueix en una política contrària als interessos de la majoria de la gent necessitada, la qual per raons i com a conseqüència d’un cert sistema econòmic es troben en una situació de marginalització. Dit això, si bé és necessari denunciar els efectes immediats d’aquest sistema i dels qui fan possible que una associació privada acampi enmig de l’Ajuntament («Caritas»), no és menys cert que l’aposta per la igualtòria fraternal i solidària és més necessària que mai per difondre valors com la corresponsabilitat, reclamar que els drets de les persones es compleixin i gestionin des dels poders públics de l’Ajuntament i del Consell Comarcal. La voluntat de privatitzar-ho tot s’enfronta a perilloses derives ideològiques. Els pobres no som decoratius ni l’instrument de ningú. No som «guapos» i «guapes» ni tenim cossos «bífidus», no anem a la moda ni som «pijus» o llepafils. Reclamem els nostres drets i, si cal, anem més enllà. Resistir és el pa nostre de cada dia i per això i per denunciar totes les injustícies socials, vinguin d’on vinguin,necessitem més unió, més decisió i per això enfortir Suport Mutu, instrument imprescindible de defensa dels pobres que ha fet claudicar la Regió Sanitària i el CAPAU en termes d’aliments i de transport sanitari. La batalla encara és lluny de ser guanyada i, si la vols guanyar amb nosaltres, vine a Suport Mutu i lluita!!
Yann Marais.
