Cada horabaixa l’autocar ens duu a fer el viatge d’iràs i tornaràs, el mateix tram d’asfalt per retornar de la muntanya a ca nostra. Despusahir, com tants d’altres dies de primavera, el sol feia bullir en verd libidinós els prats i els pinars. Avui s’ha baratat el verd pel blanc i quina bellesa magistral ha recobert la neu, els teulats, les branques, les illes de còdols dins el rierol d’aigües fosques i fresquíssimes, estampa de natura eremítica que els enfronts llòbrecs d’Escaldes s’han encarregat de trencar com es trenca un tassó de vidre lençat a posta en terra.
Andreu Escales i Tous
