Així el nom del camí
se romp quan l’home esdevé
ric en llumera, sol, punt,
i encara l’enrevolta, l’assetja
la tinta de la nit blanca
i de l’hivern pertot.
Se romp i s’és déu
de l’única manera d’home
d’animal, àdhuc d’arbre
que també mou sang
amb l’ajut de l’amor
anomenat «la lluna.»
Andreu Escales i Tous.
