L’agost està de baixada, és a dir, l’estiu al Pirineu pràcticament s’ha acabat. Tothom, els quins han pogut fer-ho, estan bronzejats i bronzejades. Els i les quines han viatjat poran contar mils i mils d’anècdotes més o menys maques amb fotos per whasap treient fum pels caixals. A qui ha fet la millor foto, a qui trobat el paisatge més al·lucinant o la situació més gracioseta perquè sembla que això és la modernitat més cridanera acompanyat tot per una inconsciència que sembla de dret diví.
Ara bé, el setembre és aquí, ja a l’aguait per la tornada (molt cara) al col·le amb una alça brutal dels preus tant de les energies com dels subministraments bàsics, com menjar i altres servicis.
Tot semblava magnífic, festiu, sense parar: venga, venga…!Festa a dojo, plaer sense límits, però la trista realitat ens confronta amb una vida que es farà més dura a mesura que avencen els te(r)mps i l’any vinent? podrem tornar de bell nou de vacacions? Ui, que mal ho tenc, sempre escric sobre coses que poren passar, però em demano: pensament positiu? Sí, però de què?
Un petit racó de felicitat amaga 1000 batalles on s’hi fan paleses les nostres contradiccions. Una persona que conec vol fer calers a tota costa perquè té un projecte de vida, però d’aquí a dos anys vista aquest projecte serà viable o no serà, i aleshores què? Tota la vida el mateix?
El cos serà suficient per amortir el desastre que ens ve a sobre i del qual som nosaltres els únics responsables? Què cal fer aleshores? Deixar de banda l’individualisme i crear moltes de xarxes de suport mutu perquè serà la sola via per a la supervivència i per ser mínimament feliços. Precisament això és el que no vol el poder, el sistema econòmic, és aquí on resideix la lluita perquè nostra espècie no descomparegui del món.
Una espècie que com s’ha vist darrerement es troba en perill d’extinció, per això els quins manen realment sembren el caos: «a río revuelto, ganancia de pescadores». Lluitar contra el caos econòmic i social, organitzar-se i plantar cara són els únics recursos que tenim. És el que és possible per deturar aquesta bojeria de les guerres imperialistes i de les fractures que produeixen. Ho hem vist tot? No encara. El pitjor està per arribar.
I després de la pluja radioactiva hi haurà més pluja però no pas bon temps, perquè el bon clima és un clima temperat.
En l’estiu tota cuca viu: i en la tardor i a l’hivern què? Pensar és gratuït, ens pot ajudar molt. Som-hi doncs!
Yann Marais
