En resposta a l’article de «Segre»(divendres, 8 de juriol de 2022, pàgina 6) de Francesc Viaplana Manresa, actual alcalde de la Seu d’Urgell, volem destacar-ne algunes reflexions.
Emprem aquestes paraules perquè volem creure que en el cas del carrer dels canonges porem tots i totes unir-nos per tal de solucionar aquest problema, l’onada d’ocupacions. Dir que no tenim eines per resoldre el problema i que tot és culpa de Madrid no és suficient i posa en dubte la voluntat de posar sobre la taula alternatives de solució del conflicte i acabar amb el patiment dels veïns i veïnes del carrer dels canonges.
Què en sabem d’aquests mons paral·lels? què dels interessos que sembla haver-hi a darrere de tot plegat? hi podria haver aquí darrere una operació immobiliària de gran abast? ¿quins representants, quines institucions, quins fons voltors poden estar interessats en què aquesta situació degeneri encara més en favor dels seus propis interessos especulatius?
Aleshores deixar que es podreixi la situació per a la fi expulsar les classes populars de la Seu d’Urgell per transformar aquesta ciutat en un balneari de pensionistes conservadors i rics no seria obra d’un partit progressista sinó la feina de la dreta de sempre.
La situació de l’habitatge a Andorra ha empitjorat la de la Seu, fent que molts de treballadors i treballadores hagin de cercar aixopluc a casa nostra i això és el que està fent augmentar la pressió immobiliària sobre les famílies vulnerables.
Un partit republicà i «d’esquerra» com ERC amb responsabilitat de govern tant a la Seu com a la Generalitat hauria de plantejar solucions més originals. Per exemple, podem pensar que la mediació entre institucions i particulars podria ser una eina potent per asseure en una taula les institucions amb els propietaris amb pisos buits, objecte d’especulació, a qui s’hauria d’advertir que de no llogar les seves propietats a preus raonables es podrien multar per no fer efectiva aquesta opció.
La mediació evidentment hauria d’incloure professionals dels àmbits socials, sanitaris i ocupacionals, però no repressors. Dic això perquè seria una idea original sobretot a menys d’un any de les eleccions municipals de 2023. I és aquí la contradicció principal d’una socialdemocràcia que cada cop recula més encara davant dels embats del capital.
Com a activistes socials, culturals i republicans ens amoïna molt la deriva centrista i dretana d’aquest partit històric que vosaltres representeu aquí a la nostra comarca. Ens amoïna molt el futur de nostra ciutat i corregir la trajectòria seria una actuació sàvia i adient per anar cap una altra Seu possible si realment hi ha voluntat política.
Atentament,
Yann Marais
