El govern de la Generalitat ha ajornat la consulta popular sobre si s’han de celebrar els Jocs Olímpics d’hivern a Catalunya en 2030 o no. Els tècnics de la Generalitat i els assessors per ventura els varen dir que així els números no porien sortir. El risc d’una victòria del «no» probablement els ha fet enrere. El conflicte amb l’Aragó és l’excusa perfecta per no voler consultar la gent del Pirineu ara.
El dossier dels JJ OO d’hivern 2030 està buit i, sincerament, tampoc no sabem el que hi fa BCN en aquest tema. Tanmateix és curiós com en el cas d’un hipotètic referèndum d’autodeterminació s’estigui insistint en que sia pactat. És a dir: refèndum tant sí com no. Llavors: de què serveix insistir tant en una consulta popular sobre el futur de Catalunya?
El futur del Pirineu per ventura no és el futur de Catalunya segons com es pot interpretar.
Exigim al govern de la Generalitat transparència per poder decidir sobre aquest projecte, que les idees i les propostes siguin ben clares i transparents.
Sincerament pensem que s’hauria de deixar de banda la candidatura olímpica aquesta i, com molta més gent, pensem que el que ha de menester el territori pirinenc és una altra mena d’inversions. S’ha de ser molt clar i no decidir des de BCN i encara menys des de Madrid.
Al Pirineu hi ha moltes de persones diferents i no és pot comptar sols amb els especuladors i polítics gregaris de les seves direccions polítiques de BCN.
Ja no som menors d’edat. Vivim al Pirineu. Treballem a les muntanyes i patim el despoblament i el monocultiu turístic i de segones residències 0.Companys de la Generalitat, senyor Aragonès i sèquit d’assessors i tècnics: les polítiques de desenvolupament econòmic del territori pirinenc cal fer-les des del territori pirinenc.
El bé comú, és a dir, per a tothom que viu aquí, és un projecte sostenible no a curt termini ans a llarg termini, amb inversions adients en escoles, hospitals, repoblament dels pobles abandonats, a més d’una reindustrialització descarbonitzada per a la gestió de nostres recursos.
Prou de polítiques d’aparador: nosaltres vivim al Pirineu i nosaltres hi decidim.
Yann Marais.
Una resposta
Molt be Yan