Abans de parlar d’un homenot (i no diguem ja d’escriure sobre ell) acabat de morir, convé deixar refredar una mica el seu cadàver i agoitar-lo a una prudent distància. Perquè un homenot és més que un home. Tanmateix, per començar, cal que anem assimilant que allò que crèiem etern ha mort per a sempre, si més no com a poder biològic i físic. Després ja podrem, eixugades les llàgrimes amb el cleanex, consultar a google les dades i les dates clau de la persona, en aquest cas naixuda a la mateixa illa del Mediterrani que jo en l’any de desgràcia de1941!
A la fi, si repassem els títols dels seus llibres( i els dels seus contemporanis) i som pacients a bastament, acabarà aflorant la paraula clau del nostre homenatjat: por(«miedo»), en aquest cas. La por que va imposar a tot Espanya Franco mercès a Joan March Ordines i altres, la por a favor de la qual va escriure Josep Melià i la por contra la qual ja havia clamat Blai Bonet en el seu cant espiritual L’Evangeli segons un de tants. Parlo de mitjans dels anys seixanta del segle passat a Mallorca, però podria parlar perfectament de començaments dels anys vint del segle XXI a la Seu d’Urgell…puix la por no té edat ni pàtria.
Andru Escales i Tous





