Així, mudat venc de blau
com una «o» olímpica.
Un cop presentat,
em vaig despullant.
Cada nou mot que dic
és una penyora més
que no sé a qui manllevo
com mentre cau
en la plena nit
dels teus llavis
una gota espessa,
blanca…
Andreu Escales i Tous.
cafè filosòfic
18/03/2026
Una resposta
Bonica poesia, amb interpretació diversa