Sense oblidar els drets de la senyora del ball cerdà («L’Elvireta») ni de l’home-orquestra («el Truqui») ni el sarcasme envers el segon per part de qui fou el Judes no Priest i és encara el darrer fal·lus fort, això sí, a l’ombra de la corrupció institucionalitzada local i no tan local, nosaltres, tan «joves» com insolents, alternatius i feministes, volem exigir un carrer (o plaça) per a la Mussy i l’Anna Rifer, les dues sabadellenques més alturgellenques del món mundial.
Aquesta petició que fem té molt a veure amb nosaltres mateixos per humanisme, per sentit comú i seny, i és que volem trepitjar els carrers del nostre poble, tot i que no ser naixuts ni crescuts al Perineu, volem sebre, regonèixer i recordar que hi ha gent que ha marcat la història local des de la seva humilitat, generositat i voluntat de ser i ser amb els altres i les altres.
Respirar i amb un somrís als llavis porer sentir que el terra que trepitjem està batejat amb el nom de persones que varen ser i són imprescindibles al nostre poble entès com a quelcom més que mobiliari urbà i contenedors hiperintel·ligents.
Fins aviat, Mussy!
L’Alternativa (Yann Marais i Andreu Escales).
