EL SOMNI D’UN POBLE

Per Lys Garrabou

Fa uns 12 anys un arquitecte somniador va comprar unes cases en ruïnes en un poble dit de Solanell, només conegut per uns veïns i per una cançó antiga cantada per l’Artur Blasco «El gall negre».
Tenia la idea de recuperar-lo, fer casetes per repoblar aquest poble abandonat. Els anys passaven i no aconseguia trobar els diners per construir ni les persones per  viure-hi.
Aleshores entre les idees d’uns i altres varen fer una cooperativa amb la intenció de construir a preu de cost i que ningú explotes la necessitat de viure a muntanya a preu de rics.
En Joan, un català que vivia al Perú va ser el primer a refer una casa a la seva ben estimada Catalunya però ell no va poder gaudir-la doncs una malaltia se’l va emportar. Tindrem sempre present el dia que la va inaugurar. Un sofà ben còmode davant una llar de foc preciosa que donava calor a tota l’estança amb una cuina americana i tots els detalls per viure el seu somni a la muntanya. Aquest poble et trobarà sempre a faltar.
Una altra casa per la Flora, l’última persona que hi va néixer.
Un alberg molt xulo que està tancat per desavinences entre dos galls i ja se sap, en un galliner només pot haver-hi un de gall.
La família de l’arquitecte somniador que també s’ha fet construir el seu refugi i molts altres somniadors, aventurers i gent que busca el seu camí, la felicitat perduda en la ciutat.

Un poble que podria reviure amb artistes, artesans, poetes, fotògrafs o qualsevol altre de les professions lliberals que et permeten treballar des de casa i tornaríem a veure activitats, festes i escoles rurals. La manca de facilitats dificulta aquests somnis.

L’ajuntament no pot o no vol arreglar la pista i pujar en temps de neus o pluja és tota una aventura que molts estan disposats a passar per viure uns dies, unes hores o una vida en plena natura.

Si els ajuntaments corresponents posessin el necessari molts dels pobles del Pirineu podrien reviure amb gent  plena d’iniciatives i energia.
Cal facilitar els accessos i la tecnologia.dels pobles. Malauradament els polítics no són somniadors.

Lys Garrabou.