Com a bon alcohòlic no practicant, tenc una memòria bona ferm per tot quant fa referència a noms de cases productores d’espirituosos. Així, encara me recorda la temporada, l’estiu, en què jo deuria tenir cinc o sis anys anys, amb el cadàver del Generalíssim encara teb, i estàvem fent la cambra de bany de cal padrí Tous i de la padrina Tous al carrer forà de la Vila. Com mentre el nostro picapedrer s’esllomava sota un sol que ja socarrava el cul a les llebres, mon pare, que l’assistia com a manobre, m’envià amb doblers o sense fins a can Xic (no el del carrer Antonio Maura, ans el del mateix carrer del sol o «dels Hermanos») perquè hi compràs fresca això que més tard jo havia d’anomenar una «litrona», en aquest cas de la marca «ROSA BLANCA». Després, en la meva ja una mica dilatada existència, hi ha hagut altres roses i de tot color, però això ja és una altra història…
Andreu Escales Tous
