El 14 d’abril és un dia com un altre qualsevol. Enguany és Dijous Sant, és a dir, una Setmana que té enmig un dia singular en el qual poca gent pensa. El 14 d’abril és l’aniversari de la proclamació de II República espanyola i de la I catalana, que -per cert- va durar un mica més de vuit segons.
El president Macià i Lluís Companys la van proclamar des de la balconada de la Generalitat davant els ciutadans i les ciutadanes aplegats a la plaça sant Jaume. I nosaltres, com no pot ser d’altra manera, ho celebrarem com a ciutadans i ciutadanes lliures, perquè recordar aquesta data no deixa de tenir importància enmig de la Setmana Santa de 2022.
Un aniversari beneït involuntàriament que realment per a nosaltres no té cap rellevància perquè no som beneits i creiem que la lluita per la república és una lluita noble i popular.
Una governança horitzontal molt enfora del que encara tenim ara per ara. Llavors: visca la República catalana! i no en la versió més efímera, sinó en la és duradora i en solidaritat amb tots els pobles de l’estat espanyol i també de Portugal, que -per cert- ja és una república amb una constitució molt més avançada que l’espanyola. Perquè, com ja diu la cançó, «sempre ens quedarà Lisboa», que no Andorra.
Yann Marais
