Molière: una vida (i mort) 100% teatre

Facebook
Twitter
LinkedIn
Pinterest
Pocket
WhatsApp

22 anys després que Giordano Bruno fos cremat per la Inquisició a Campo di Fiori, Roma, nasqué a París el fill d’un tapisser atent ferm a la sensi-bilitat dels principals culs de la França, començant per Lluís XIII

A aquell infant hom li augurava un avenir prometedor, feliç i pròsper… si surava. I els pronòstics no s’haurien errat sols que haguera acceptat seguir fil per randa el camí endomassat prèviament per son pare, però ell no trobà una manera més escandalosa de deshonrar la seva honorable família burgesa que fent-se còmic i dramaturg, i encara gràcies que a partir de 1644 tengué el detall de firmar com el coneixem encara avui, Molière, en comptes de «Jean-Baptiste Poquelin».

Així, un any més tard, en1645, tengué lloc l’empresonament de Molière, no de cap Poquelin, per deutes amb el venedor de ciris.

Entre 1645 i 1658, protegit per diferents senyors de l’alta noblesa francesa, recorr Bretanya (és a Nantes en 1648), Normandia i el Llenguadoc representant les seves obres i, de vegades, d’altri.

L’èxit descomunal de L’École des femmes en 1662 suposà que el rei Luís XIV li concedís «en qualité de bel esprit», una pensió (o subvenció), la primera concedida per un rei francès a un comediant. Això desencadenà enveges i l’anomenada «guerra còmica»: altres autors i còmics francesos l’ataquen de paraula (el tracten, per exemple, de descregut o de pertànyer a la porcada d’Epicur) o físicament com el cavaller d’Armagnac.

En 1665 la seva companyia esdevé la companyia del rei i rep 6000 lliures de pensió. Tanmateix en 1665 perd el suport de Luís XIV en favor de Lully, el músic i director italià, abans amic i col·laborador seu.

Molt ric, mor a ca seva al carrer Richelieu de París el desset de febrer de 1673, tot just una hora després d’acabar de representar El malalt imaginari.

Quatre dies més tard i gràcies al permís exprés del rei Sol, podrà ser enterrat en la nit i sense pompa al cementeri de Saint-Josep, terra on eren sebollits els nins d’uè no batejats.

A la Seu d’Urgell quan hi haurà un teatre municipal?

Andreu Escales Tous

Facebook
Twitter
LinkedIn
Pinterest
Pocket
WhatsApp

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Últimes notícies

Més de L'Alternativa