Arquímedes s’assegurava capaç de moure el món sempre i quan pogués disposar d’una palaca i un punt de suport.
Velasco Ibarra es ventava de dominar el seu poble sempre i quan li donassen o donessin un balcó ( avui diríem per ventura un «portal»).
El principal partit de la coalició que de iure governa actualment l’estat espanyol (Partido Socialista Obrero Español) s’ha tornar a lluir.
Quan semblava que la nova escalada invasiva russa a Ucraïna i el boicot internacional menaria a Sánchez a no enemistar-se amb Argèlia, el principal proveïdor alternatiu de gas per a no sols Espanya sinó tota a la UE, començant per França i acabant per la locomotora alemanya, el president del govern espanyol de motu propio i sense avisar als seus socis de coalició decideix baixar-se els calçots-ets davant de la trempera autonomista de Mohamed VI. A canvi de reiniciar les relacions diplomàtiques amb el regne del Marroc i reduir la pressió sobre Ceuta i Melilla d’emigrants, Sánchez ha estat disposat a enemistar-se, però, no només amb Argèlia sinó també amb els seus socis de coalició de govern i altres partits que li són afins i imprescindibles com Bildu i ERC.
En el balcó de l’ajuntament de la Seu d’Urgell, amb alcalde de ERC, hi campa de fa uns dies una bandera ucraïnesa sobre la qual s’hi poden llegir en català aquestes paraules:»PER LA PAU, LA LLIBERTAT I ELS DRETS HUMANS», per què no n’hi ha una altra amb la bandera saharahuí amb les mateixes paraules?
Yann Marais i Andreu Escales
