Els darrers anys hem viscut un canvi radical en la relació entre les sucursals bancàries i les persones. A les nostres valls han disminuït les dotacions de personal, han tancat oficines —avui n’hi ha5 a la Seu, 1 a Organyà, 1 a Coll de Nargó i dos a Oliana—i s’han orientat moltes gestions per fer-les “obligatòriament” per via digital. A la nostra muntanya s’hi afegeix la problemàtica de grans superfícies municipal, amb el pràctic abandonament de molts poblets —es mantenen gràcies a la segona residència, de cap de setmana i d’estiu— sense cap servei, ni tant sols el de caixers automàtics.
Què diuen les entitats financeres? Que els beneficis que obtenen no són suficients per mantenir plantilles que vagin més enllà del treball de negoci bancari i que els treballadors s’han de dedicar a atendre clients que originin operacions com assegurances, operacions borsàries, fons d’inversió… i que la gestió dels comptes corrents l’han de fer els usuaris a casa seva, a través d’internet. Fins i tot dipòsits de l’ordre de cent mil euros són manifestament menyspreats i se’ls aplica, com als comptes corrents, unes despeses de gestió.
A les oficines, malgrat l’intent de canalitzar les gestions per cita prèvia —sistema que acostuma a funcionar correctament— es formen cues que en hores punta arriben a dues dotzenes de persones. En molts casos han de fer-se en plena via pública amb el que això suposa per a les persones grans en general i a les persones amb poca salut en particular.
En general, i encara que els bancs són de dret empreses privades, de fet se les ha tractat com empreses de servei públic, tal i com ho indica més que clarament el rescat econòmic que els va lliurar de la ruïna i que es va fer amb diners públics. Es pot dir que, des de tots els punts de vista, se’ls pot exigir un tracte humà i amable cap a les persones físiques —tema que s’ha de fer extensiu a totes les administracions i serveis públics. Quan el recordat Arcadi Oliveras ens parlava de la banca ètica es feia evident que amb relativament pocs esforços qualsevol entitat bancària podia complir uns requisits ètics bàsics.
A-Plantegem els següents punts des del punt de vista de les exigències a fer a les entitats financeres públiques i privades:
Responsabilitzar al Banc d’Espanya i a les entitats interbancàries de la planificació de la millora de l’atenció a les persones en les entitats bancàries.
Ampliar la dotació de personal especialitzat i l’ampliació dels horaris d’atenció a les oficines.
Reforçar l’atenció telefònica les 24 hores del dia i una campanya intensa per oferir comptes especials, gratuïts o amb costos mínims, que permetin les gestions més essencials. Aquests comptes són d’oferta obligatòria per llei a tots els residents a la Unió Europea. En aquest sentit, cal legislar per precisar les condicions objectives per les quals un compte especial de persones vulnerables sigui totalment gratuït.
Els gestors de les oficines bancàries haurien de disposar d’un cens confidencial de persones amb vulnerabilitat inscrits a la seva oficina. L’accés a les oficines encara és una necessitat per a molts clients del banc.
Incrementar el nombre de caixers automàtics. Caldria un mínim de dos per oficina.
Millorar i fer més accessibles les aplicacions digitals.
Cal que les entitats ofereixin cursets massius i gratuïts de formació, dirigits per professionals que tinguin la suficient capacitat pedagògica per ensenyar els tràmits més elementals. Pedagògicament, podem citar el cas exemplar del Punt Òmnia de la Seu. S’ha de portar a terme una lluita intensa en tots els fronts, públics i privats contra la bretxa digital. Ningú no ha de quedar enrere.
Els productes financers que s’ofereixen han de ser transparents i entenedors.
Formalitzar, seguint l’exemple de la diputació de Tarragona, convenis entre els municipis sense caixers automàtics, la diputació i l’entitat financera que correspongui per tal d’instal·lar-ne.
Promocionar la col·laboració d’entitats público/privades: cas de Correus.
B- Plantegem els següents punts des del punt de vista de les exigències a fer a les persones físiques:
Quan parlem d’aquesta temàtica hem de tenir en compte que els grans segments de sectors demogràfics de la Gent Gran, i fins i tot de les persones amb vulnerabilitats físiques o psíquiques, són molt diferenciats. Avui s’incorpora al món de la Gent Gran ciutadania perfectament capaç de comprendre i usar les tècniques digitals bàsiques.
Cal, doncs, incrementar la comprensió del que signifiquen les noves tècniques en el marc d’una societat que ha d’orientar-se a la comunicació digital i plantejar una nova relació el ciutadà amb les entitats bancàries.
Comprendre que les noves tècniques han vingut per quedar-se i que cal fer esforços individuals, que no sempre venen de gust, per incorporar-s’hi.
Amadeu Gallart Sort. President del Consell Consultiu Comarcal de la Gent Gran de l’Alt Urgell.
