Sense ser un somnia-truites: es pot ser feliç? Jo dic que sí, però no confio en aquest sistema neo i ultraliberal perquè vull que tothom pugui ser feliç i no només una petita part. Gràcies al capitalisme contemporani està augmentant exponencialment la desigualtat en el món.
Les guerres actuals són guerres capitalistes i imperialistes per assolir majors cotes de mercat, territori i recursos naturals, guerres que es fan a esquena i sobre l’esquena de la gent. Aleshores la pau és una eina imprescindible per ser feliç i estar obligats a triar en la guerra entre dolent i dolent.
Subvencionar l’extrema dreta ucraïnesa per lluitar contra Rússia ens costarà molt car i, en comptes de recórrer a aquesta gent, cal donar suport als russos que no volen la guerra i expressar activament nostra solidaritat amb les víctimes ucraïneses de la guerra que tenen dret a autodeterminar-se i a dir el que vulguin encara que s’equivoquessin.
La pau és urgent fins i tot per a nosaltres que no tenim ganes de matar ningú ni de que ningú ens mati, per això lluitar per la pau implica lluitar contra el capitalisme que sempre implica guerra i augment de riquesa per a les grans empreses armamentístiques i grans financers, i per això-insisteixo-la lluita per la pau és una lluita progressista. I la pau no sols entesa com a absència de guerra sinó una pau contra totes les formes de la violència: gana, manca d’aigua, racisme, xenofòbia, atemptats contra la llibertat sexual, etc…i incertesa envers el futur o quelcom que se li assembli.
Ser feliç vol dir parlar de tu a tu amb tothom i fer valdre el teu dret a una existència digna, el teu dret a l’educació gratuïta, al sistema de salut universal (dentista inclòs), a la cultura i al respecte, coses que semblava que tothom tenia però totes declaracions de l’ONU són paper mullat, dòlars i euros nous tot just impresos per enfortir els egos i la set de poder d’uns cada dia més rics i més pocs.
El poder per al poble, per a la gent i no per al capital: és el que necessitem i que menjar, escalfar-se,… no sigui una excepció, sinó una realitat sostenible i per a tothom. Per això hem de menester la pau.
De vegades lluitar per la pau implica una confrontació, sempre i quan sigui dirigida per les classes treballadores. Aturem aquest horror que és l’antítesi mateixa de la felicitat.
Que, per a qui s’ho podia permetre, fer un beure amb els amics i menjar-se una paella en una terrassa de qualsevol restaurant no sigui un record del passat.
Yann Marais.
