No és per res. Trobo a faltar un calendari com aquest a la comarca. Trobo a faltar el caliu de la concentració de Puigcerdà d’ahir a la tarda. No eren vint o trenta abrandats, eren dos o tres cents ciutadans de tota classe, edat i condició, amb gralles, acordions i ambient festiu. El tracte amb els cossos de seguretat exquisit, gairebé invisible, totalment al servei del poble. Un petit incident, quan un agitador va intentar treure la bandera espanyola de la frontera i la policia nacional el volia arrestar va ser solucionat amb diplomàcia. Bravo cerdans! La Seu és una ciutat assetjada, dominada, poruga, cansada,mesquina. No és el mateix un oficial incordi que un cordial, no és el mateix una llunyana i discreta presència que sis furgons amb sirenes a tota velocitat pels carrers, per quatre gats. Ah no! No tallem carreteres, que molestem a la gent, no ens manifestem per el què diran, perquè ho fan aquests o els altres, per un egoisme fruit d’esperits reprimits, enclaustrats en les vides privades, la colla d’amics i la maledicència. I no obstant, és la meva Seu, la meva gent, la que estimo. Ens hem de desempallegar de les grans lloses que fan que la Seu tingui aquest ambient enrarit i opressor. Nois! Senyores! La República se’n va per la carretera d’Andorra. Espavileu!
Professor d’Història
Una resposta
Fantàstic nem d fer moltes de sortides