Enmig de pomes, mandarines, verdures i engrunes vaig escrivint dos articles sobre el racisme i sols en publicaré un, mentre penso en el que esmorzaré per poder anar amb l’amic Andreu a fer feines entre cometes intel.lectuals..i senta molt bé aquest cafè pres al bar xungo del cap de cantó.. viska la vida i una abraçada per a tothom tret dels imbècils !
Yann Marais.
Una resposta
M’has fet recordar d’una poesia de J. Prévert. I els que no prenem cafè ?.Amb un te negre fumejant també tenim la mateixa sensació de felicitat Gràcies amic Yann.