Vuit emes (m)
vuit flors que no fan estiu
perquè més enllà del vuit hi ha una infinitud de números,
números que esdevenen persones.
I més enllà del març, hi ha tot un any.
El feminisme és de totes, diuen algunes.
Totes
una paraula diversa o prohibitiva?
hi ha normes i bitllets per entrar al tren del “totes”? és el feminisme un tren o un destí?
Totes les flors interseccionals hi tenen cabuda?
si
tots som una flor
però no tots els nostres pètals són iguals.
No sortim del mateix jardí
i hi ha flors més pintades que altres,
que són més admirades i privilegiades que les altres,
en canvi deixem de regar les més blanques, les diversitats no normatives
L’horitzó ha de ser obert, o bé ha de mantenir un llarg camí per arribar-hi,
i al final, un gran mur que fa de frontera als nostres somnis?
fronteres
barreres
tanques
murs
controls
classificacions
discriminacions
privilegis
lluitem per trencar aquestes espines?
El gènere és com l’aire que es respira, present a cada pas que fem.
Passos
passet a passet
així es fan els camins
però els camins no passen per tots els boscos i camps, i no hi han de passar,
o no ho fan de la mateixa manera
deixant de banda les colonitzacions i la globalització, cap camí és universal
I si mirem enrere en el camí, observem que hi ha hagut paisatges que no hem pogut observar,
i ara ja es difuminen en la llunyania
en canvi, hi ha paisatges que els tenim gravats a la retina, els més estridents
Per saber on anem cal saber d’on venim diuen, però i si no podem saber d’on venim perquè no ens hi hem ni tansols fixat? i si només venim d’aquells paisatges que ens han dit que havíem de saber?
si mirem la història veiem que és plena de grans gestes,
històriques, filosòfiques, científiques, militars, polítiques, descobertes… però totes les gestes tenen el mateix protagonista:
la flor plena, la flor pintada de tots els colors, la única reconeguda pels llibres.
si mirem la història en majúscules veiem que és plena de grans buits
la història ens explica d’on venim, però com l’expliquem i què volem explicar ens diu qui som
en tinta de llimona als grans llibres d’història d’occident, hi ha els i les invisibles
mai sortirà en un llibre la història del casament de la teva àvia i de com va mantenir casa seva, mai sortirà en un llibre com van viure la guerra els nens i les nenes i les seves mares que no eren al front, i mai sortirà en un llibre la teva besàvia que feia molts quilometres per anar a mercat i poder fer el dinar
mai sortiràs en un llibre per criar, cuinar i netejar
Només vuit emes, preguntes obertes per reflexionar i pensar-nos
Sensacions, repressions, petits actes, comentaris, tabús, discriminacions de cada dia
Quin gran terratrèmol pot fer caure tota aquesta pols de cada casa?
Només expressant, només parlant, només cuidant, i sobretot cridant, estem treien parts d’aquestes pols?
Deconstruim-nos! Parlem, cuidem…
Interpretació:
Violoncel: Ariadna Guàrdia
Veu: Agnès Arajol
Text:
Júlia Albos
