Andorra ja no és la Meca, la medina, ni cap lloc diferent del sistema consumista. Al contrari, i encara que sembli contradictori, el sistema liberal vigent a l’estat veí genera il·lusions i oportunitats de feina que ja no hi són per culpa de la Covid-19. Era la Meca del consumisme i és encara la llei del més fort. Amb aquesta pandèmia les comarques catalanes que fan frontera amb Andorra s’han vist molt afectades i els, les treballadores que hi viuen encara més. L’atur, la pèrdua d’ocupació i de possibilitats laborals a l’economia submergida, fan que la pobresa estigui ben present a casa nostra i a la Seu en particular.
Ja no és precarietat laboral, sinó un daltabaix radical amb el comerç i l’hostaleria com botons de mostra. Els comentaris de la gent que vol «tornar a la normalitat» significa que per ells i elles això representa un desig de voler recuperar una manera de viure que ens ha portat cap aquest desastre humà i ecològic que deixa a un lloc molt dolent la nostra manera d’actuar amb el món que ens envolta.
El creixement econòmic tal com es plantejava fa mesos enrere, ja no és a l’ordre del dia. Ara mateix hem de mirar cap a la terra, cap a les arrels, però no com 30 anys enrere sinó, com una evolució diferent, cap a un progrés sostenible per a totes les persones. Hi ha massa gent a la terra i l’aigua que és un bé essencial en molts llocs del món és un luxe inassolible.
On és el pla b?. Haurem de tornar a planificar l’activitat econòmica i tot el que fa que una societat pugui rotllar com volem? Té la Terra possibilitats de salvació? És aquest el diluvi universal provocat per l’ésser humà? Si és així, aquest mateix ésser no es mereix res. La part positiva és que ara la vulnerabilitat de l’humà, ha quedat a la vista de tots i totes i cal una altra resposta.
Yann Marais
