Com tothom sap, el Reial Betis Balompié és un club, com el seu propi nom indica, de futbol caracteritzat «secularment» per tenir una de les aficions més sofertes del món, juntament amb l’Alcoià, que es diu que una vegada perdia de 5 a 0 i encara demanava pròrroga. Tanmateix la pàgina 27 del periòdic «Sport» del dimecres 2 del present desembre diu:»Pellegrini ya es cuestionado (Ya se ha encendido la alerta roja en el Real Betis después de haber encadenado tres derrotas seguidas»). No hi ha aquí quelcom que grinyola?
Sí, que Pellegrini entrenador xilè experimentat i de demostrada solvència és víctima de nostra actual societat capitalista immediatista. És a dir, que més que persones aquest sistema sols contempla resultats i resultats immediats, de manera que si aquest tarden en arribar la persona a qui es fa responsable del retard és substiuida sense contemplacions com si fos una peça espatllada d’una màquina.
Fa poc també un empresari va declarar en la Contra de «La Vanguardia» que una mala empresa és aquella que mai no acomiada un treballador, ja que en el fons quan aquest lliureemprenedor diu «treballador» vol dir «petita peça d’engranatge», però mai «persona»o, ja no diguem, «ésser humà». Perquè la peça de màquina existeix tan sols en tant que és rendible. I una vegada deixa de ser-ho ( o això diu o diu que creu el lliureemprenedor), no té valor ni existència. Aleshores la persona en el capitalisme ha estat anorreada completament per l’utilitarisme i el capital, els quals no sols són responsables de la infelicitat i pobresa dels treballadors i família, sinó de la destrucció de qualsevol valor humanitari i democràtic, perquè «democràcia» no vol dir poder votar cada quatre anys a un partit polític que és qui permetrà al lliureemprenedor seguir emprant les persones com objectes i sense cap mena d’angoixa, amb el cap ben alt!
En una democràcia veritable el més important hauria de ser la persona i no el capital ni laimmediatesa del benefici. Aleshores el concepte d’economia ha de canviar perquè el treball i l’ocupació tenen un significat social comunitari. I l’economia, la ciència i la tècnica han d’,,estar al servici de les persones i no les persones al servici de l'»economia», la ciència i la tècnica.
Per tant, Pellegrini (i tothom en el seu cas) ha de ser mantengut en la banqueta unes quantes jornades més sense sentir sobre el seu cap com li pot caure l’espasa de Damocles el següent diumenge, perquè a més a més ningú treballa pitjor que qui ho fa acollonit.
Tristament els mateixos afeccionats víctimes en les «seves»empreses del mateix capitalisme han interioritzat els «valors» explo,tadors i demanen a les grades del Benito Villamarín el cap de Pellegrini sense saber que estan demanant el seu propi cap, perquè Pellegrini en aquest cas, som tots i totes (una peça d`’engranatge, que jo sàpiga, no té sexe).
Andreu Escales i Tous.
Llicenciat en Filologia Hispànica
