Em fa molta de gràcia però avui és un dia D, de les persones amb discapacitat, és a dir, de visibilitzar que aquestes persones existeixen.
Jo no sóc un mag, no em trec de la màniga el tres de desembre una carta amb els drets de les persones amb discapacitats. No puc fer-ho perquè els altres 364 dies aquestes persones també existeixen. No són pas «bitxos» estranys ni persones que haguem d’amagar sota la catifa, són éssers vius que tenen tots els drets del món igual que un servidor.
Aleshores quan ens plantegem d’integrar a tothom, això vol dir que nostres ciutats encara no estan preparades per acollir a totes les persones.
Des d’aquí reclamarem el dret a la diferència, a no complir amb la normalitat estàndard, a no amagar res, a evidenciar la validesa i la intel·ligència d’aquestes persones com a aportació imprescindible al progrés i futur de nostra societat.
No sóc polític i no me’n vull recordar de les persones amb discapacitat en plena campanya electoral, sinó com diem a L’Alternativa, posar tots els éssers vius al centre de nostra feina diària.
Això passa per adequar la ciutat o les ciutats on vivim i convivim perquè és la millor prova que es té a tothom en consideració i, el que és terrible, potser que des d’un bon principi la mirada que tenim sobre nostre entorn més proper sigui una mirada funcional però cega, que no vol veure el pobre. O a qui no té el mateix color que nosaltres, el o la que «no camina bé», que no hi veu, que no hi sent, en definitiva, que no és com nosaltres.
Els superherois i superheroïnes no són als santuaris cristians, on tot és possible, sinó les persones que dia a dia des del seu món ens comuniquen els únics miracles que existeixen: les aportacions de científics i professionals que, malgrat patir de vegades greus discapacitats han estat en el seu treball claus en el desenvolupament de la Humanitat.
Menys ínfules: la realitat és diversa i tots i totes hem d’aprendre de la resta sense demagògia ni paternalisme, com la cosa més normal del món.
Per cert, no llegesc en bolles de vidre ni corro els 100 m en menys de 10 segons: sóc jo i les meves circumstàncies, i, si no salvo les meves circumstàncies, no em salvo a mi (José Ortega y Gasset).
Yann Marais.
