Bingo! Hamlet no ho podia expressar millor. Llavors intervé la primera llei de la termodinàmica, acció-reacció, i floreixen del podrimer antibiòtics com la USdA i el seu cap visible Gabriel Ubach, que Gaia guardi molts anys. Recolzo incondicionalment el seu manifest, sobretot quan exigeix al sector privat andorrà i el seu govern «eliminar l’acomiadament lliure, legislar sobre el preu dels habitatges de lloguer, pensions i salaris dignes, mesures reals i efectives per acabar amb la discriminació salarial de gènere i mesures de conciliació laboral i familiar» Bravo, perfecte, tot un programa, no busquis més sentit comú i no obstant, que lluny n’estem, d’un cantó i l’altre del riu runer. Bravo també per les mobilitzacions. M’encanta que hàgiu tallat la frontera, aquest cop del cantó que normalment es queixa, m’alegra que els carrers d’Andorra la Senecta s’hagin omplert de gent acolorida, combativa, militant de la brega pacífica. Anem pel bon camí.
Subsidiàriament, varem presentar el nostre periòdic a la llibreria la Puça, quan ja havia passat tot i la gent tenia ganes d’anar a casa. O sigui que no va venir ningú, però, només per n’Anna, na Maria i en Pere-Miquel , ja va valdre la pena. Ens varem presentar. Ja coneixien el meu pare i el meu fill, ho sigui que hem connectat. Amb l’Andreu i el Yann ja es coneixen d’antuvi, o sigui que va ser una molt agradable i profitosa vetllada.
I bé, el moviment andorrà s’uneix al gran moviment. La dona, el pensionista, l’independentista, els manters de Madrid, tots ens unim en aquest corrent que ens supera, la consciència, l’alliberament. Llavors som més persones, més feliços. Alguna cosa es mou en el regne de Dinamarca.
Professor d’Història
