Ens preguntem que ha de passar encara en aquesta institució. Quants de padrins i de padrines han de morir més per covid-19 encara?
Pensem que cal una intervenció urgent per part del Departament de Salut de la Generalitat per esbrinar i depurar responsabilitats i definir a qui es deu el mal funcionament previsible d’aquesta llar de padrins i padrines urgellenca. No és qüestió de culpar el personal sanitari que estem segurs que fa tot el possible amb les condicions que se li permeten. Tampoc no porem culpar el personal de neteja i de manteniment, treballadors i treballadores que volrien porer atendre millor els/les residents d’aquesta llar.
Per ventura és el model d’atenció a la gent gran el que està en qüestió. La concepció mateixa de com és la vida quan pateixes molts de bonys i de bues.
Quin és el rol de la família? I, sobretot: ¿quina és la idea principal en la gestió dia a dia d’un establiment d’aquestes característiques on literalment els/les residents s’hi juguen la vida?
Cal estroncar aquesta sagnia i apostar per, com ja hem dit abans en altres articles publicats en aquest mitjà, una gestió pública i transparent on les persones estiguin en el centre de les preocupacions. No es tracta de caritat ans de solidaritat, d’empatia i de resolució dels problemes que no es pot assolir mitjançant una creença caduca i que no serveix per a la gent, usuaris i usuàries d’aquest centre.
Marais Yann
