Fa molts anys que celebrem aquest dia amb manifestacions al carrer, discursos ,activitats diveses.. Però amb tot aquest temps ha canviat alguna cosa? Ha servit per a què morin menys dones? jo crec que no.
Hem donat més visibilitat al problema, però seguim immersos en un sistema patriarcal que ve de molt lluny, i que hem assimilat en el nostre inconscient sense que ens n’adonem.
Que tinguem aquesta visió i contribueixen també els mitjans de comunicació, els anuncis, l’ensenyament. tot fa que la dona per sentir-se estimada intenti agradar l’home, quan hauria d’ampoderar-se, perdre la por, millora l’autoestima, sentir-se bé amb ella mateixa.
La base de la violència envers les dones esta en la relació de poder, l’home se sent el més fort ,pot ser de manera subtil li han ensenyat que ell és el que ha de sustentar la família i la dona l’ha de complaure. Entre totes i tots hem d’intentar trencar aquest esquema, tots som iguals d’importants, les relacions han de ser igualitàries.
Jo com a dona he patit molts micromasclismes, dels quals no he estat conscient fins que no he estat adulta, i com jo suposo que moltes dones del meu entorn – un cap que utilitza la seva posició per fer el que vol, un amant que s’aprofita de tu perquè l’estimes, un ginecòleg que fa servir la consulta per abusar de tu…
Entre tots i totes hem d’anar canviant aquesta societat. tothom s’ha de sentir igual, no podem continuar veient com any rere any, moren tantes dones en mans de les seves parelles o com el home abusa del seu poder (aquest any hem tingut diversos exemples en polítics, jutges, cap estament social esta lliure d’aquesta xacra.
Hem de detectar el que fem malament a l’hora d’educar a als nostres fills, en les nostres relacions de parella, d’amistats, o de feina.
Entre tots i totes hem de fer possible una societat millor, més igualitària i que l’any vinent no hi hagi més morts per violència masclista.
