El masclisme ordinari, que decideix quins són els rols assignats a cadascuna de nosaltres, és d’un ridícul absolut. Xoca contra una realitat tossuda i permanent segons la qual les dones, abans que qualsevol altra consideració, també són persones.
Dit això, encara hi ha molta de feina per fer i la primera i més urgent és eliminar la violència de gènere, les seves causes i conseqüències. El principi d’autoritat és un plantejament feixista que es basa en la imposició i el «meucollonisme» amb tota la cruesa d’aquestes paraules que representen qui té el poder, qui l’exerceix i com el fa realitat.
L’herència judeocristiana, lligada amb el Poder, va saber posar una omertà criminal que es reflecteix en els feminicidis, que en altres parts del món s’anomenen «crims d’honor»…!
El patriarcat com a sistema de govern està arribant a tancar-se sobre si mateix al límit de l’atzucac perquè no resisteix ni tan sols una anàlisi senzilla de la situació actual.
L’heteronormalitat és retroalimenta d’aquest sistema capitalista abjecte i depredador perquè perpetua el concepte de família tradicional, essència mateixa d’aquest sistema d’explotació caduc, consumista i antirepublicà.
Recordem el principi republicà: igualtat, llibertat i fraternitat.
Per tant, hem de fer pinya per denunciar i extirpar aquest mal que no és natural ni obligatori. Ho dic perquè és sempre la ideologia dominant que determina el que és natural i l’aplicació rigorosa.
Demà 25 és el dia contra la violència de gènere. No ‘agraden «els dies de», quan aquest problema és una xacra mundial, que s’expressa amb més violència en zones de conflicte, on la violació és considerada arma de guerra i psicològica.
La mobilització cal que sigui permanent i no s’han d’acceptar excuses de cap tipus, ni alcohol ni altres drogues, que són agreujants.
Com mentre existesca aquest problema la masculinitat estarà en entredit i no serà cap referent per a ningú, més aviat el contrari.
Emprar la violència sempre és de covards i d’impotents. Acabem doncs amb aquesta catàstrofe societal de un cop per a sempre.
Yann Marais.
