Quan hi ha un problema en la societat no sempre hi ha solucions immediates, i encara menys, és clar, en una societat capitalista.
A la plaça Europa de la Seu d’Urgell hi ha un edifici ocupat que al principi va ser gestionat per una màfia que es dedicava a cobrar a la gent que cercava desesperadament un lloc on poder romandre.
Al llarg de mesos i dies, amb confinament estricte inclòs, la millor solució era que restessin en aquest lloc perquè no es podia sortir de casa. Com si fos un auguri del que s’acosta. Ara aquesta gent ha rebut cartes que els conviden a marxar, però a marxar… com? hi ha una alternativa que no passi per pagar entre tots i totes nosaltres habitacions d’hotel?
Apel·lem els nostres polítics perquè trobin solucions que passen per obligar els bancs i SAREB (el banc dolent, que ha eixugat els fracassos d’altres entitats i que disposa d’un parc d’habitatges buits).
Ja tenim experiència: l’enfonsament de la bombolla immobiliària dels anys 2007 i 2008 ha generat tants de desnonaments, que ens podem demanar si realment n’hem tret una lliçó per actuar amb eficàcia i rescatar les persones que es troben en situació precària.
A la Seu d’Urgell hi ha un inventari de pisos buits que deu ser amagat en algun calaix de l’Ajuntament i que fora bo que veiés la llum del dia perquè ja coneix prou el costat fosc de l’administració local…
Si hi ha voluntat, podem estalviar-nos una crisi traumàtica i nefasta per a la gent del carrer (el carrer no és una casa).
Demanarem i reclamarem actuacions d’acord amb la situació d’enguany fins i tot contra la voluntat dels propis actors polítics.
Yann Marais.
