Jo vull parlar avui d’una residència de gent gran, la llar de sant Josep. Hem de lamentar i pensar sobre aquest brot de covid-19 que afecta tant als residents com als professionals i a les professionals que hi treballen.
Sense dubte és un exemple cridaner ja que les residències de padrins i padrines van ser un punt crític en la primera onada. Em sembla rellevant que al principi la llar de sant Josep, a l’inici de la pandèmia a casa nostra, que jo sàpiga, va resistir amb èxit els embats de la malaltia.
Un aïllament estricte, i potser vulnerant drets bàsics dels i de les que hi viuen, va fer que la situació es pogués salvar del desastre. No és el cas d’ara. Això em fa pensar que potser ha arribat l’hora de plantejar la necessitat de una residència de gestió pública, moderna amb un altra manera d’entendre com ha de ser la vida de la gent gran, sense infantilisme i a preus a l’abast de qualsevol família.
La gent gran, sovint amb múltiples patologies, són ciutadans i ciutadanes de ple dret, que han de desenvolupar la seva vida els anys que queden sense paternalisme ni manipulacions ni maltractaments, és a dir, amb dignitat, en un ambient laic, tolerant i inclusiu.
Yann Marais
