A Joan Ribolleda Altarriba (a) «Truqui».
Jo no he visitat mai Londres
ni tampoc no hi he viscut
ni nat i, tanmateix, a cops
de somni de vegades n’enyoro la boira
que enteranyina lleument la lluna,
les estrelles i la cara de la ciutat
que, així i tot, em veu d’allí estant,
des de la riba del Tàmesi,
aquest riu, aquest nom
ric en ponts i en rates
que no sur(t)en a les guies.
Andreu Escales i Tous
EN EL VIATGE DE LES PEDRES
A Segimon Funollet.
Ran d’una porta, hi ha de vegades
una caseta de vidre i, dedins, ben sovint
no un peix, sinó un vell que estima i llegeix
llibres, però més les pedres que el duen
a no allunyar-se’n mai i a meditar,
com mentre no li arriben turistes,
d’on en van poder ser dutes tantes i com
fins a ell, que imagina moltes de mans amb calls,
molts de pins abatuts, molts de rais units amb redortes
Segre amunt en l’espai i en els segles.
Andreu Escales i Tous
Llicenciat en Filologia Hispànica
