Toc de queda nocturn i confinament perimetral de caps de setmana. I, mentrestant, les classes populars seguim omplint mitjans de transport insuficients i llocs de treball, exposant-nos al virus i propagant-lo. És evident que cal prendre mesures, però les que s’estan prenent no fan més que recaure sobre el poble sense atacar l’arrel del problema. Per això, el passat 26 d’octubre, Endavant Alt Urgell ens uníem al cicle de mobilitzacions impulsades per Endavant OSAN i denunciàvem que cal posar la vida al vida al centre i deixar de retallar drets i llibertats.
Perquè, més de 7 mesos després de l’inici de la pandèmia, el poble seguim endeutant-nos cada cop més per pagar una crisi que no hem provocat. Seguim acumulant acomiadaments, ERTOs per cobrar, feminicidis, desnonaments i, per suposat, morts per COVID i altres malalties que són desateses a causa de la saturació de l’empobrit i privatitzat sistema sanitari. Al març, quan la pandèmia arribava a casa nostra, les xifres parlaven per si soles: el 55% dels llits d’hospital al Principat de Catalunya estaven en mans privades, i només el 5% d’aquests va ser cedit a ús públic. Aquestes xifres no s’han capgirat, i discurs de la por de les classes dirigents no fa més que alimentar l’angoixa: volen aprofitar la incertesa per amansar el poble davant la situació de crisi que estem vivint, i així blindar els interessos del gran capital.
No ho podem permetre, hem de defensar els nostres drets. Cal reforçar el sistema sanitari i educatiu, prohibir els acomiadaments i els desnonaments, suspendre lloguers i subministraments, i potenciar el suport mutu en moments tan difícils. Cal potenciar el sector cultural, ara més necessari que mai. Cal posar l’economia al servei del poble. En moments de crisi social, l’organització és la vacuna.
Endavant Alt Urgell-Pirineu.
