els reis i monarquia espanyola tenen molt a veure amb la situació econòmica en què es troba el país perquè han perdut el sentit de representació per fer-se forts darrere una constitució que ja no serveix per a un país en crisi.
L’estructura mateixa del país que ha dat la constitució del 78 amb els caramellets de les nacionalitats històriques (art.151 de la Constitució) és un miratge. Si intentes atansar-te a la realitat, el desencantament és immediat.
El paper dels reis aquests anys enrere es suposava que havia de ser exemplar perquè representava la modernitat, una monarquia parlamentària, que podia generar entusiasme, dinamisme econòmic i la possibilitat dels emprenedors de acomplir el seu somni.
Si parlem dels millors 40 anys per a l’Estat espanyol i per a la gent, la pregunta és: els altres 500 deurien haver estat horribles, tret de la dictadura de Franco, que va ser encara pitjor.
La crisi de Catalunya ha tengut un gran mèrit: ha palesat les mancances democràtiques profundes que la monarquia corrupte pretenia tapar.
La reforma laboral del PP després de la crisi econòmica de 2008 va evidenciar la gran precarietat en què es trobaven molt milions de persones a l’Estat espanyol i, si no arriben les ajudes socials, això és perquè la sagnant corrupció «PPra» : la intervenció dels bancs en fallida i la reestructuració del sistema bancari espanyol van fer la resta.
La confrontació república/monarquia és tant com saber què és el més important: o els negocis o les persones. La «fallida» de l’Estat espanyol té les seves arrels en la mateixa transició: no es va permetre fer net i el sistema judicial fa un treball que no li correspon. La seva independència està en entredit i no genera cap seguretat ni una.
El creixement de l’extrema dreta, fruit de la frustració de molta gent, no ajuda gens a arreglar el problema, més aviat a agreujar el conflicte entre les dues Espanyes, sobre un fons de regressió democràtica.
Senyor Mariano Guindal (autor de l’article»El rei»,»La Vanguardia», 30-09-2020,pàgina 52, secció «Economia»): la seguretat de les persones es basa en una feina segura i la possibilitat de créixer com a individu juntament amb la justícia social.
Actualment no hi ha justícia social: els rics són de cada dia més rics i els pobres més desesperats i la crisi institucional és, en realitat, part de la crisi econòmica. Exemple: un rei emèrit que cobra 100 milions de dòlars de comissió no representa a la majoria de ciutadans i de ciutadanes de l’Estat espanyol.
Yann Marais.
