Som carn de canyó. Potser volem ser-ho?
Aquesta és la gran pregunta i la resposta no és gens fàcil.
A la recerca de les moltes diferències que hi ha en la societat, ara no les comptaré pas una per una, emperò hauríem de fer un exercici d’humilitat perquè res no sembla el que és i parlar de realitat viscuda és vincula molt amb els conceptes de classe i racisme envers dels/ de les nouvingudes que ens porta a la societat d’avui.
¿Qui pot dir que en un moment determinat no ha mirat una persona estrangera fent-la sentir encara més estrangera?
Qui no se n’ha volgut aprofitar amb fins no clars? qui d’aquí no s’ha sentit d’aquí i «superior» envers altri? Una severa autocrítica ens ha de conduir cap a una revisió de molts de plantejaments en explicar la república en clau integradora amb el català com a vincle integrador socialment i cultural necessari.
L’escola pública n’és una eina i la nostra tasca ha de ser didàctica i integradora i reconèixer que entre els catalans i catalanes el racisme, classisme i xenofòbia els i les situa molt més aprop d’un «Vox» indepe català que d’una opció republicana oberta igual d’integradora, inclusiva, anticlassista, antisexista i antifeixista.
Som-hi doncs!
Yann Marais.
