Hem engegat un mes d’agost atípic, dissabte passat les noticies parlaven discretament de l’operació sortida d’inici de vacances estivals, però la realitat va ser ha estat que les imatges que cada any veiem al Telenotícies, on apareixen cues quilomètriques i una veu in-off ens recomana reduir la velocitat o ens explica quin són els destins que estan més de moda o que tornen haver retards i problemes a l’aeroport del Prat no s’han vist, com era d’esperar en aquesta època difícil de definir però clarament atípica. No obstant, la ciutadania hem continuat pensant en les vacances, ja sigui només per dir que no en farem, o que en farem poques, i el Govern català, perquè després de 5 anys negociant i treballant per aconseguir un text uniforme, ha publicat aquest dimarts, el Decret de reglament que regula el sector turístic.
En aquesta norma, a mode resum té l’objectiu de simplificar i agrupar en un únic text les diferents regulacions fins al moment sobre aquesta matèria a fi de donar més seguretat jurídica als diferents agents implicats i establint nous productes i modalitats turístiques. És una normativa dinàmica i flexible a una realitat molt diversa que innova constantment i que pot resultar volàtil inclús, segon les demandes del mercat. Perquè defineix i cataloga per exemple, com allotjament turístics noves modalitats singulars com cabanes als arbres i regula més concretament l’allotjament turístic en habitatges de particulars, ja que, segons dades de la Gencat, a Catalunya hi ha al voltant de 14.000 habitatges d’aquest tipus, dels quals gairebé 10.000 es troben a Barcelona. Aplica altres novetat com que amplia la capacitat dels allotjaments rurals i els hi permet fer altres activitats a més de la turística o que les autocaravanes ara podran estar fins a 48h en un mateix punt. O que els càmping a partir d’ara es classificaran com els hotels amb estrelles. A més a més, el decret dóna seguretat jurídica a les administracions locals per imposar tota mena de sancions previstes a la Llei de Turisme i més capacitat d’inspecció alhora d’evitar fraus i abusos.
Però no és una paradoxa? Per dir-ho d’alguna manera, que ara que el sector turístic que és el més afectat i vulnerat per la pandèmica, la Gencat hagi desencallat amb els diferents agents implicats unes negociacions que han durat cinc anys? És una forma d’impuls? En la meva opinió tot el contrari, el sector turístic no necessita en aquests moments que hi hagi una norma que digui per exemple, que una cabana sobre una arbre és un tipus d’allotjament turístic però no una furgoneta del tipus Califòrnia. Ni molt menys que s’ampliï l’aforament dels allotjaments rurals, quan ara haurien d’estat en els mínims. Necessitem una regulació per protegir el sector turístic i mesures per impulsar una economia a nivell global que únicament s’ha centrat en el sector terciari, i ara paga les conseqüències la societat de només haver-se focalitzat en un tipus de producció. S’ha de donar mesures al sector perquè pugui treballar i evitar el dany de mesures proteccionistes d’altres països com les que són les de tancar entre cometes fronteres aconsellant també entre cometes als ciutadans que no viatgin l’exterior, és a dir, aqui. Estem anant a un auto-proteccionisme radical a l’estil del model americà, quan el que hauríem de fer és lluitar globalment i a l’una per buscar una solució a la pandèmia unificant les mesures de prevenció perquè d’aquesta manera és podrà controlar i d’aquesta manera s’evitaran conflictes de qui ho fa millor o pitjor i posant gomets vermells a als que no fan els deures bé i creant-hi un cordó sanitari. O és que aquest no és l’objectiu? el de solucionar una crisi sanitària de la magnitud que vivim? O com diuen el que passa és que de les desgràcies en poden sortir oportunitats, i el que està passant aquí és que s’està aprofitant per crear polítiques auto-proteccionistes no per motius ecologistes, d’autoresponsabilitat o lògica productiva i anti-explotació entre altres raons, sinó perquè els primers de la fila ho puguin continuar sent i, silenciar a més a més, altres problemes a escala mundial com poden ser els refugiats, perquè ara no toca. Però dir que una cabana de fusta sobre un arbre és un allotjament turístic, es veu que si que toca.
