De nostra intel·ligència i com producte de la mateixa, el racionalisme i el voler conèixer ho tot, com ara poder donar una explicació sobre el que passa en la societat, fa molt difícil orientar-se. Les persones ho volem negar, pensem que això de la pandèmia és una invenció o si és aquí entre nosaltres és com a mínim, molt estrany i segur que els polítics tenen la culpa de tot, per que ja tothom ho sap, si quelcom no va, és per culpa dels polítics.
Evidentment, és quelcom més complicat, darrere dels polítics hi ha les autoritats sanitàries i científiques (AUXILIII!!SOOCOOOOORS!!) que determinen l’abast i la gravetat de la situació.
Ho neguem tot perquè volem viure «Això no va amb mi, perquè sóc jove» o el «No em poso la mascareta perquè no ho vull fer». Volem continuar en l’antiga normalitat , és a dir, consumir de forma irresponsable i ser amb els amics i amigues, perquè total, no passa res…. I jo hem demano: » El Covid-19 no existeix ? o …És un invent d’un laboratori per exterminar els vells i pobres perquè costa massa diners mantenir-los ? Tot són reflexions que es senten al carrer i que evidentment, no tenen res de científiques.
Volem creure, però ja s’ha demostrat, que creure no serveix de res.
Ara és el moment d’anar cap a la gran reflexió. El Covid-19 existeix, com es veu amb els rebrots que hi ha a Catalunya. Com em de fer per auto-protegir-nos i ser conscients alhora que amb aquesta gran por imposada la gent no es mou. Les persones amb prou feines ( molts dels nostres veïns i veïnes) arribem a finals de més.
La destrucció del teixit econòmic, mostra la fragilitat de la ocupació i com sempre, la paguen els mateixos, ja de per si, explotats i manipulats. LA VIDA, ABANS QUE EL CAPITAL i la lluita de tots nosaltres per aturar el consum esbojarrat i l’espoli del planeta, és la primera tasca que hauríem de fer i si portar mascareta ens protegeix realment, aleshores, la hem de dur, i seguir lluitant.
La sensació que no ens diuen la veritat i que la situació pot ser molt pitjor, certifica el fracàs del capitalisme neoliberal.
Yann Marais
