com a bon lletraferit modern, a mi sempre que se’m presenta ocasió em plau de ser impertinent en el bon sentit més filològic del adjectiu.
Per exmple si s’acosta l’arribada de les estacions caloroses (parlo de l’època en què existien estacions) en comptes de tallar-me el cabell no ho feia, i a més a més em deixava la barba, la meva estufadota barba de papa Noël .
O si col.laborava setmanalment en un periòdic generalista i la directora m’aconsellava parlar d’esports, jo dedicava el meu article a la criança en captivitat del cargol de muntanya però no destinat precisament a les competicions de velocitat de gasteròpodes…
La gravetat tanmateix, de la crisi que tot just acaba de començar a rel de la pandèmia del coronavirus, crec que exigeix de tothom que tingui el privilegi de poder escriure en les xarxes, encara que sigui poeta com ara jo, un esforç, per no ser gaire original en el tema o monotema.
El primer que jo voldria advertir és el mal ús que s’està fent en aquets moments tan durs, en els mitjans generalistes d’això que podríem anomenar «l’horitzó de les expectatives de les persones».
com tothom sap és més bo d’encarar el dia a dia, sobretot si aquest és amarg, amb l’ajut de l’esperança i, com avui en dia la fe no és gràcies a Déu un valor gaire atès, suposo que amb bona voluntat a algú que té poder se li ha acudit la mala idea de voler substituir-la per quelcom encara pitjor, si això és possible: «El retorn a la normalitat».
Primer de tot: en la història ( i pel que sembla ,senyor Fukuyama, no s’ha acabat encara) res no és repeteix i en la vida mai s’ha de tirar enrere, ni per agafar embranzida .
Segon: si tanmateix poguéssim imaginar un hipotètic giravolt complet del temps en el curs de la temporalitat lineal i moderna, no podríem retornar a la normalitat, sinó al que hi havia abans: una gran anormalitat la qual, per cert, n’és filla directa la pandèmia .
Tercer: quan arriba una crisi, i el que ens comença a venir al damunt és una gran crisi , el millor és que t’agafi preparat a tots els nivells. Per exemple a nivell sanitari i educatiu , però sino recordo malament, amb l’excusa de salvar l’economia en l’anterior crisi econòmica de 2007 ,s’havien començat a fer importants retallades, precisament en inversió publica, que afectaren especialment a la sanitat, l’educació i la investigació científica.
Quart: aleshores, si el que s’està proposant com a retorn a l’anhelada normalitat, que a més a més ocultaria la por a lo desconegut, a la incertesa, una de les coses que suporta pitjor l’ésser huma. és seguir retallant l’estat del benestar, començant per la sanitat, l’educació, la investigació científica … amb tot el que això implica decara a afrontar el futur amb veritables fonaments sòlids d’esperança , anem ben arreglats, per als addictes a la femoneteista : que Déu ens agafi confessats. continuarà (o no)
Llicenciat en Filologia Hispànica
