La mort recent de l’urgellenc Luís Racionero deixa un gran buit perquè sempre va ser un esperit lliure, un minairó intel.ligent, encuriosit i impossible d’ensinistrar o classificar. Va ser un apassionat de la vida i del viure. Un assagista amb un únic referent que fos no anglosaxó, ni italià, ni català ni oriental: Montaigne, precisament l’inventor del gènere de l’assaig. Un polemista etern, agosarat en aquests temps de pensament únic i políticament correcte.
Tot volent fer llenya de l’arbre caigut, ara que no es pot defensar, «El Periódico de Catalunya» li retreu avui un possible plagi en una de les seves obres. No em mullaré, però en qualsevol cas, com diu Ignasi Aragay en un altre context també avui a L’Ara (pàgina 46): «copiar, plagiar, imitar…¿és enganyar o és aprendre»?
La Vanguardia, on fins al darrer moment el tengué de col.laborador, reprodueix avui a les pàgines de cultura el seu darrer article per a aquest diari:»Los Betles en al India», on Racionero deia que Harrison era qui més dels Beatles havia integrat les lliçons d’Orient però ometia que en això li va ser clau el contacte amb el savi mallorquí i professor de Cambridge Joan Mascaró, l’inspirador,per cert, amb Joan March de la darrera novel.la de Sebastià Alzamora.
Andreu Escales Tous.
Llicenciat en Filologia Hispànica
