S’esmuny l’alè
desig,
plaer,
que en altre temps omplia l’espai.
El temps no et plany,
n’esborra el traç,
el viarany,
i poc a poc et deixa nu.
Delit fervent,
portat pel vent
lluny d’aquest llit,
resta a l’oblit…
Si hi puc tornar,
que sigui amb tu,
només per a tu,
reclòs i nu…
Elisabet Segura Fàbrega,
Nu (de l’amor i l’oblit),
Edicions Salòria, la Seu d’Urgell,
febrer 2015, pàgina 27.
Llicenciat en Filologia Hispànica
