Una trucada telefònica em va confirmar el que esperava de temps: la mort de ma mare. Els sentiments són múltiples i confosos. En realitat un amor-odi per un nen que ha estat sempre contestatari i fins i tot de petit ja esquerrà. M’obligaren a canviar de mà per escriure i ella, Odette Pinel, d’una família del sud de Bretanya, no ha confiat mai amb mi. Aleshores els meus sentiments naveguen des del formalisme a la pura rebelió, però era ma mare… i estic de dol.
Ja em trobaré amb les restes de ma mare quan em convengui i quan li pugui perdonar moltes de coses que ha fet. Primer cal que estigui en pau amb mi mateix perquè de la família no en vull saber res, m’estimo més ser sincer i dir que la meva família de debò és la gent que m’enrevolta començant pels companys i companyes de L’Alternativa que m’han demostrat ser persones excel.lents, gent de fiar i dels quals em sento molt orgullós.
Adéu, mare! Ho volies saber tot de mi i jo no he volgut explicar-t’ho: és la fi que ens espera a tots i totes perquè la mort fa part de la vida. Un cop em digueres:»naixem per morir» i la meva ràbia contestatària i dissoluta:» però no morir en vida».
Adéu mare i per sempre.
Descansi en pau.
Yann.
