«Tota virtut emana de la justícia»
Sultà Süleyman el Magnífic
Europa no es troba solsament entre dues crisis econòmiques conjunturals, ans endemés en un històric procés general de decadència, del qual en són alguns darrers símptomes el nou ascens dels partits polítics d’extrema dreta, la corrupció política i mediambiental, el Brexit…i la manca de perspectives laborals i vitals per a tothom i per al jovent en particular.
L’estat del benestar es troba en ple procés de desmuntatge com mentre la desigualtat augmenta tant dins Europa com dins el mateixos estats europeus per separat. Quan no hi ha crisi els empresaris s’enriqueixen de valent, mentre que quan venen mal dades, és als ciutadans a qui pertoca de subvertir els deutes de les grans empreses i bancs en fallida real o figurada, endemés de rebre directament els danys colaterals.
Això avui se sap prest a tot arreu gràcies a l’accés fàcil a la informació, via mitjans de comunicació, via xarxes socials. Si tenim en compte aquest context general, els aldarulls dels dies immediatament posteriors a la sentència del Procés veurem clar que no han estat ni de bon tros tan desproporcionats com ens volen fer creure la majoria de mitjans de comunicació generalistes. Molt més elevada és la violència juvenil als centres educatius, l’assetjament escolar i els suïcidis, tot i que de moment a Europa tampoc no s’arribi ni prop fer-hi a les taxes dels EUA o del Japó.
Dic això perquè penso que s’està criminalitzant a tot el jovent català sense que les dades ho justifiquin en absolut.
Una vegada més es vol identificar violència sols amb la violència explícita i puntual de la víctima en resposta a la violència constant del sistema. Aquesta la pateixen especialment les classes populars occidentals sobretot després de de la caiguda de l’URSS. I això per no parlar de la violència implícita i explícita de les forces i cossos de seguretat dels estats, vagin d’uniforme o de paisà.
(continuarà)
Andreu Escales i Tous.
Llicenciat en Filologia Hispànica
