No és ben bé la qüestió, però en aquest cas sí. Anit passada, un home sense sostre va pensar que amb tot el fred que feia encara podria dormir al carrer, penjat en una bombolla d’alcohol. Suport Mutu Alt Urgell va poder donar-li un abric i un parell de mantes. Va dormir en un caixer. Vergonya hauria de tenir nostra societat per no oferir els serveis mínims per atendre la gent, mitjançant un Alberg Públic obert a la gent en precari i sense sostre, víctimes del sistema…!
Aquest matí, catorze de febrer, dia dels enamorats, em sento brut i avergonyit. Amen
P.S. No puc escriure. No m’hi veig. Agraeixo l’assistència de l’Andreu Escales
