La voluntat de bastir és considerada com a una virtut, un desig de progrés unit al desenvolupament del capitalisme. La gent de bé, la quina es conserva en formol/formal, no pot més que pensar que és l’única manera de funcionar. Inverteixo i, per tant, vull recaptar, que és important. Com ho faig? no importa.
Els elements que condicionen la meva tasca acumuladora es basen en un productivisme que no pot apreciar l’entorn, ans és l’entorn que s’ha d’adaptar a la meva voluntat de regnar sobre la natura.
Tanmateix l’educació que vull per a la meva canalla de forma descontrolada ha de ser útil. Si no ho és, perd la seva importància, però: de quina educació estem parlant?
La meva descendència ha de ser tot i més perquè alhora representa l’explicació de perquè he acumulat tant. Són de la meva casta.
Continuem parlant de l’acumulació de béns, de fills i filles, de membres de la família que sempre poren ser útils i que representen en el fons elements depredadors per la mateixa funció de sobreviure en un context global on el creixement és el mot hipersagrat.
Demà parlarem de quines són les conseqüències d’aquesta CURSA ESBOJARRADA QUE EL PRODUCTIVISME I EL CONSUMISME COM A TEOREMA PERFECTE…
Yann Marais
