Passivitat i sobreconsumisme o la llibertat segons el neolliberalisme.
De quina llibertat estem parlant en un món globalitzat on la consigna és «submissió + consumisme =beneficis» i per eixugar tot tipus de penes enfortir tot tipus de sectes perilloses (sectes de nou segell, japoneses o no, monoteismes, evangelistes cristianes de tota casta, en general, i catòliques en particular).
L’estructura patriarcal i androcèntrica no és l’única responsable de reduir la situació de les dones a una guerra de sexes que no té recorregut més enllà d’una expressió totalitària del sistema capitalista. Senzillament els estem fent la feina i, a sobre, cornuts i pagar el beure.
La robotització obre molts d’interrogants a la nostra societat: per ex.: Quin és el preu d’una persona? quant en pagarem per la seva capacitat de (re)producció i/o de generar plaer? La societat vol persones-objecte obsolescents. Tot té un preu tret de la revolta, una cadena de solucions que nos sols afecta a si podem menjar, cardar,viure cada dia sinó si podrem recuperar el govern de nostra vida que ara per ara és sota el control de les grans corporacions transnazionals. Aquestes estan alimentades molt sovint per fons voltors anònims que mai coneixerem i que planegen com un aucell de mala nova sobre el planeta.
La solució d’una socialdemocràcia avençada no resol el problema en contra del que diu el progressisme oficial.
Cal un terratrèmol «societal» on una vegada més, i ho reafirmem, primer som les persones i la terra.
Yann Marais
