Estimats companys i companyes,
cal pensar el què es fa i es diu. Hi ha moltes maneres de rendir-se i quan en PERE ARAGONÈS diu que la via unilateral és una utopia, quasi una bajanada, què vol dir? La ciutadania d’aquest país no és tonta. Semblaria que sí, per haver cregut i fet costat a l’Oriol i totes les presoneres catalanes. Homes i dones de bé que mai haurien d’haver entrat a presó per defensar el que van fer, pacíficament i democràtica.
L’Estat espanyol té al seu abast tots els mitjans repressius a la seva disposició per actuar (poder legislatiu, executiu, judicial, econòmic, policial i mediàtic). Res no ha canviat.
Assumir la dissidència territorial és un risc enorme i perillós, ple d’entrebancs que s’han d’explicar bé a la ciutadania d’aquest PAÍS. Fer veure que es vol avançar, caminant com els crancs, no porta en lloc.
FINS ON ARRIBARÀ LA MARXA ENRERE, ESTIMATS COMPANYS I COMPANYES? LA DESCONFIANÇA I LA DESMOBILITZACIÓ NO SON LA SOLUCIÓ SINÓ EL QUE CAL ÉS TOT EL CONTRARI
Yann Marais
