Sota aquest sol de justícia, imagino el ritme dels tambors, la natura magnífica d’un verd que enlluerna amb molta fruita a l’abast de tothom. Imagino els cossos daurats d’una joventut feliç amb futur, enmig d’una societat que ha vençut la por a la mort i la marginació. Un món que viu en pau i harmonia amb els animals del seu voltant. Un món fresc sota el cobert de les palmeres, amb el ventall en una mà i la copa de cava a l’altre. Evidentment, els bruixots estarien desterrats en un lloc allunyat de la resta dels humans i la paraula pecat seria l’únic mot prohibit. La terra seria el lloc de l’eterna felicitat. Tot plegat em fa fàstic.
Yann Marais
