Ahir dimarts, 25 de juny, vaig aguaitar la meva bústia com les pageses aguaiten els ponedors i, en comptes d’un ou de gallina, em vaig trobar un sobre que, en aquest cas, no era del banc, sinó d’una amiga catalana que viu a Catalunya nord: na Maria Bachs, pintora i poeta, que acaba de publicar-se un nou llibret de poemes amorosos (Montauriol Poésie, Revue des Partisans d’Art, Orthez, 2019) en català amb el títol de encapçala aquest article precisament. Voldria agrair públicament el detall que me n’hagi enviat un exemplar per correu a aquesta col.laboradora de la propera edició d’Art and Roc tot transcrivint aquí el primer poema del llibre (pàgines 5 i 6):
L’ocell que refila
«Sóc l’ona que s’esllavissa
Sobre la sorra del mar
I com la llum que llisca
Cap a l’hora del tard.
Sóc l’heura que s’enfila
Cautelosa per arribar
A la teva finestra
I com l’ocell que refila
Els meus poemes desgranar.
En el fondal del teu somni
Dolçament els teus llavis besar.
Afaiçonaré el temps
Perquè l’alba deixi
Al teu despertar el sabor
Sobre els teus llavis
Del bes que t’he donat.
Per l’escletxa de la nit
Sols la lluna em veurà
Sóc l’heura que s’enfila
Per arribar al fondal
Del teu somni, i el teu cos
Dolçament acariciar.
Per l’escletxa de la nit
Sols la lluna em veurà!»
Maria Bachs,
2 d’abril de 2012.
Andreu Escales Tous.





