Qui es podia pensar que la declaració o l’al.legat dels fiscals en el marc del judici al Procés, qui podia pensar que seria diferent? És clar que no, ja que estava tot dit i beneït ja d’abans que comencés el mateix Procés. Qui podia pensar que això no era un procés polític? Ningú. Qui ha viscut els darrers 10 anys, almanco d’ençà 2009, ja en aquella època les persones que en saben de Catalunya anunciaven als governants de torn que molts catalans i catalanes s’allunyaven de la idea d’un estat espanyol (desafecció).
Ara mateix la reconciliació és molt més complicada però no impossible encara que l’acusació particular de Vox parlava de fer justícia perquè la victòria havia de ser de la nació espanyola.
Per tant, obeir la corona té aquest preu: ser un/a perdedor/perdedora.Què vol dir això? Retre pleitesia permanentment al fet constitucional i dar les gràcies que encara puguis parlar en la teva llengua venàcula?
Per un altre costat desenvolupar iniciatives, socials, polítiques o culturals això està prohibit sense l’aprovació explícita dels poders fàctics i econòmics espanyols. Què ens queda per fer? Treballar com a talps continuant minant el terreny i evitant els cops d’aixada i crucifixos?. Així ho farem.
Yann Marais.
