El 8 d’abril passat va tenir lloc un ple a l’ajuntament de la Seu d’Urgell en el qual la CUP (Candidatura d’Unitat Popular) va presentar una moció en relació als fets ocorreguts a la cruïlla amb la carretera d’Andorra (N260) el 21 de febrer de 2019 en la jornada de vaga general convocada arreu del territori català sota el lema «Sense drets no hi ha llibertat».
Segons el procediment judicial contra set persones residents a la Seu d’Urgell aquestes han estat acusades de resistència a l’autoritat, desordres públics i atemptat a l’autoritat.
En aquesta cruïlla de la N260 van ser vulnerats els drets de manifestació i protesta de moltes de les persones que s’hi trobaven. Els Mossos d’Esquadra actuaren amb contundència, és a dir, amb ús de la violència perquè els manifestants desobeïren les ordres de desfer el bloqueig de la carretera que la gent implicada va fer aquest dia.
La moció presentada contenia 6 punts molt importants que nosaltres recolzem sense excepció:
- Mostrar el suport del consistori a les 7 veïnes encausades i al seu entorn.
2. Demanar l’arxivament de la causa.
3. Denunciar l’actual falta de llibertat d’expressió i exigir la fi de la repressió política que s’està patint al nostre país.
4. Denunciar el paper del cos dels Mossos d’Esquadra i del Departament d’Interior en la persecució de veïns i veïnes que exerceixen el seu dret de manifestació i vaga.
5. Defensar el dret de vaga i manifestació, i instar al departament d’Interior a finalitzar amb la criminalització i la repressió contra el moviment popular de la Seu.
6. Oferir el suport de l’Ajuntament a les encausades i al grup de suport pel que fa a espais i infraestructures municipals per ajudar-les a fer caixa de solidaritat.
Més enllà de les valoracions possibles sobre les formes d’actuació en aquells fets referits, vull parlar en general sobre la idoneïtat d’utilitzar sistemàticament la confrontació com a eina de manifestació i de protesta: què és més revolucionari: el fet de ser un/una heroi/heroïna o de construir unitat?
Yann Marais.
