A l’Alt Urgell, i al Pirineu en general, els/les electors/electores han apostat en primer lloc per la candidatura de ERC en aquestes darreres eleccions generals tant al Congrés com al Senat. El 26 de maig: segona volta on tot canvia ja que la importància de les persones amb nom i cognoms i la seva capacitat de gestió influeix més que no pas l’etiqueta política.
Caldrà veure si els resultats seran un «talla i empega» de les anteriors o no. També s’haurà de tenir en compte si, indepentdentment dels noms i cognoms, les marques imposades per cada partit tindran prou rellevància.
El que és una veritable vergonya i per sobre d’ una democràcia que no volen ni promouen, el que és una veritable vergonya (dic) és que un partit com Vox hagi fet un resultat com ha fet. Si bé la Internacional diu que s’ha de fer net quant al passat, aquesta radicalitat que es basa en una autoritat tancada i sense dissidència possible no pot ser d’aquest món, pertany al segle passat i no lliga amb les noves formes de fer política i de comunicar-se actuals.
Esperem que la voluntat dels ciutadans i ciutadanes s’expressi d’aquesta forma, potser emotiva, però que és també la manifestació de la dignitat d’un poble madur que pren desicions cabdals i que vol marginar l’extrema dreta.
És cert que el mapa polític de la Seu d’Urgell-Castellcitat serà diferent amb la participació de la CUP a les eleccions municipals i, per tant, els resultats i possibles coalicions tendran més variables.
No volem acabar sense donar totes les nostres felicitacions a Miquel Caminal per haver assolit un escó a la cambra alta (el Senat). L’aplicació del 155 serà molt més difícil depenent de les correlacions de forces al territori i a tot Catalunya.
Yann Marais.
